Jacques Anquetil

Jacques Anquetil

Biografia
Naixement	(fr) Jacques Eugène Ernest Anquetil 8 gener 1934 Mont-Saint-Aignan (França)
Mort	18 novembre 1987 (53 anys) Rouen (França)
Causa de mort	càncer d'estómac
Sepultura	Quincampoix
Residència	Rouen La Neuville-Chant-d'Oisel
Alçada	176 cm
Pes	70 kg
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	França
Esport	ciclisme de competició
Disciplina esportiva	ciclisme en pista
Posició a l'equip	Cursa per etapes i rodador
Trajectòria   Equip Competició 1959-1960 Helyett-Hutchinson 1962-1964 Saint-Raphaël-Gitane-Dunlop 1965-1966 Ford France-Hutchinson 1967-1969 Bic
Participà en
1966	Super Prestige Pernod 1966 (1r)
1965	Super Prestige Pernod 1965 (1r)
1964	Super Prestige Pernod 1964 (3r)
1963	1963 Super Prestige Pernod (en) (1r)
1962	Super Prestige Pernod 1962 (5è)
1961	Super Prestige Pernod de 1961 (1r)
1959	Super Prestige Pernod 1959 (8è)
1957	Challenge Desgrange-Colombo 1957 (8è)
1952	Jocs Olímpics d'Estiu de 1952
	Tour de França
	Volta ciclista a Espanya
Família
Fills	Christopher Anquetil
Premis
(1963)  Champion des champions français de L'Équipe  Cavaller de la Legió d'Honor

Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
	Hèlsinki 1952	Ruta per equips
Campionat del Món en ruta
	Nurburgring 1966	ruta
Campionat del Món en pista
	Copenhaguen 1956	Persecució individual

Jacques Anquetil (Mont-Saint-Aignan, 8 de gener de 1934 - Rouen, 18 de novembre de 1987) fou un ciclista francès. Professional entre el 1953 i el 1969, és considerat un dels millors ciclistes professionals de la història, tal com demostra el seu extens palmarès.

Anomenat "Maître Jacques" (mestre Jacques) fou el primer en guanyar cinc Tours de França -xifra encara no superada i només igualada per tres altres ciclistes (Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain)- i en guanyar les tres grans voltes, ja que també aconseguí la victòria en dos Giros d'Itàlia i una Vuelta a Espanya. A més, encara ostenta el rècord absolut de pòdiums en les tres grans (13). Considerat un dels millors contrarellotgistes de tots els temps -també va rebre el sobrenom de Monsieur Chrono-, el 1956 va batre el rècord de l'hora que Fausto Coppi ostentava des de feia 14 anys i va vèncer en nou ocasions el Gran Premi de les Nacions -una prova contrarellotge individual. Completà el seu gran palmarès amb cinc triomfs a la París - Niça, el doblet Dauphiné libéré - Bordeus-París (1965) -on va prendre la sortida de la segona prova tot just vuit hores després d'haver-se imposat a la primera- i una Volta a Catalunya, entre molts d'altres. La seva carrera va estar marcada pels grans duels que va mantenir amb el també francès Raymond Poulidor -qui restà sempre a la seva ombra- especialment després de la mítica ascensió al puy de Dôme durant el Tour de França de 1964, on aconseguiria la seva cinquena i última victòria a la prova francesa.

Perfeccionista, perseverant i pragmàtic, Jacques Anquetil va aconseguir la majoria dels seus triomfs en curses per etapes gràcies a la seva superioritat en la contrarellotge. Va sorprendre trencant les normes alimentàries que regien la vida dels esportistes de la seva època. Condemnat en l'inici de la lluita contra el dopatge, Jacques Anquetil, qui patia problemes crònics de salut, admeté diverses vegades haver-se dopat durant la seva carrera,^[1] circumstància que obrí especulacions que relacionen aquesta pràctica amb el càncer d'estómac que li causà la mort el 18 de novembre de 1987 a La Neuville-Chant-d'Oisel, quan tenia 53 anys.